Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que.
S'escriu què, quès en els casos següents:
quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que entreté distraient, divertint, etc. Un joc entretingut. Que requereix un cert temps. És una feina entretinguda: encara en tinc per una bona estona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parlo mai. Dius que m'abstingui de menjar carn: ja me n'abstinc. Jo ja t'ho havia advertit: no te'n recordes? De malagraïts, l'infern n'és ple. Un substantiu pres en sentit partitiu en el complement directe o en el subjecte gramatical. Em demanen llibres i no en tinc. En tinc un. En tinc pocs [...]
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estremiment involuntari dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que generalment és produït per una emoció, per un accés de febre o pel fred. Tinc esgarrifances: em penso quetinc febre. Una esgarrifança de fred. Davant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pateix dolor o mal físic. Tinc una cama adolorida. He caigut i estic tot adolorit. Que sent dolor a l'ànima. Tenia la mare adolorida pel seu mal comportament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda per la pèrdua de calor. Dona'm l'abric, quetinc fred. Fa estona que sento fred. Temps fred. Fer fred. Els freds de l'hivern. Un fred tardà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure'l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps. Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana. de bona gana Amb molt gust, volenterosament. de mala gana A desgrat, amb repugnància. donar la gana [...]
